A Jean-Louis Guereña
En aquest blog normalment parlem de llibres concrets, o obres concretes, però en aquesta ocasió faré una excepció i parlaré d’un autor de qui estic fent un estudi sobre la seva producció clandestina, tant de dibuixos originals com de llibres impresos. Si algú en sap res o coneix alguna publicació sobre Eusebi o Eusebio Planas (1833-1897) li agrairia que m’ho comuniqués perquè el que en coneixem és fragmentari i les seves produccions ens han arribat amputades. És a dir, qualsevol dada ens pot ser cabdal per acabar d’arrodonir l’estudi.
Amb més força que a d’altres països, a Espanya sempre hi ha hagut un ferri control sobre les publicacions pròpies i les estrangeres a través de l’Índex librorum prohibitorum (de què ja parlarem en una altra ocasió). Els delictes d’impremta eren analitzats per la Inquisició que vetllava per la condició moral i espiritual dels espanyols. En aquest context, les penes per als infractors eren fortes. Aquesta situació fa fer que no s’imprimís al país, durant moltes dècades, poca cosa il·legal i que tot tipus de publicacions no autoritzades fossin, en tot cas, majoritàriament importades.
Aquest és el cas de la pornografia (anomenada literatura i il·lustració llibertina) que s’introduïa al país i que compraven membres de l’aristocràcia i la naixent burgesia dels segles XVIII i XIX, que coneixien la llengua francesa i que eren els que podien pagar els alts preus d’aquest tràfic il·legal.
![]()
Tarja de Carnaval de 1869 amb una al·legoria a la Llibertat republicana
Malgrat la desaparició definitiva de la Inquisició el 1820, continuava havent-hi un control eclesiàstic de les impremtes. Aquesta situació canvià amb la Revolució de la Gloriosa de 1868 i la Constitució de 1869 que relaxà les lleis de premsa i permeté una més gran permissivitat, en tots sentits. Aprofitant aquest nou statu quo les impremtes espanyoles van començar a publicar tota una sèrie de títols mèdics i pseudocientífics que permetien la publicació d’il·lustracions abans inconcebibles.
![]()
Eusebi Planas, vestit com un dandi de l'època
Dintre d’aquest ambient d’eufòria, en la segona meitat del segle XIX, Eusebi Planas (Eusebio Planas, E. Planas o l'anagrama EP com a signatures) era el més gran il·lustrador de novel·les per lliurament que es feien a Barcelona (producció de fulletons que contenien novel·letes amb arguments propers als serials televisius actuals) i aprofitava la temàtica romàntica per introduir als dibuixos una mica de pit i cuixa si el guió ho exigia... Les seves il·lustracions seguien les maneres de fer de Gavarni a França a qui coneixia arran de l’estada que havia fet a París per aprendre l’art de la litografia, que llavors era una gran novetat tècnica en el terreny de la impressió.
![]()
Historia de la prostitución, on el guió exigia el nu
Quan Planas retornà de París fou un dels personatges més populars dels saraus barcelonins i es vinculà als cercles de joc, festes i tertúlies de tot tipus. Se sap que duia una doble vida disbauxada i que anava vestit a l’última moda i impecable sempre, el que se’n deia fet un dandi.
Planas rebia els encàrrecs principals i il·lustrà obres com La Dama de les Camelias,Historia de una mujero Historia de la prostitución on ja hi introduí tot un món de picardies i de cert erotisme, fins allà on era possible dintre dels límits legals. També publicà un àlbum amb 50 Academias de mujer en les quals el nu femení a la manera clàssica era el protagonista i que en aquell moment ja fou considerat molt agosarat.
![]()
Il·lustració per a El noble art del billar
A més, coneixia de primera mà les primeres fotografies i, sobretot, els primers gravats pornogràfics francesos fets amb tècnica litogràfica, el que li permeté iniciar a Barcelona el primer negoci de producció pornogràfica d’Espanya de què es té constància, que incloïa segurament la distribució a Madrid.
![]()
Quadern de la segona edició del Noble art del billar
Fins fa poc, pràcticament ningú no sabia res d’aquest negoci, només algunes dades esparses en les biografies de Planes i la descripció que en feu el crític d’art Raimon Casellas quan en definí l’estudi com a situado en plenos barrios bajos. No podéis figuraros un estudio más singular: un saloncito burgués del año 50 adornado con cuadritos y estampas pornográficos. Encima de una cómoda-papelera de caoba, unos cromos de mujeres desabotonadas, sobre una venerable arquilla de taracea, fotografías de mujeres desnudas en posiciones ultraacadémicas. En todas partes [...] la imagen de la Eva libidinosa: reproducciones fotográficas de las fantasías, las uvas de Faleno […] fotografías de desnudos femeninos. [...] Todo clasificado por series, arreglado por paquetes, dispuesto por géneros, numerado por artículos, con la disposición que había de envidiar el más ordenado hortera de mercería. Así cuando el amateur visitaba el estudio […] ya sabía Planas[…] en qué cajón guardaba las figuras libres, las escenas verdes o los grupos de más subido color, que se hacían pagar a muy buen precio.
![]()
Dibuix pintat per un aprenent del taller a partir del qual es realitzà una de les escenes del Noble art del billar
D’altra banda, consta que va patir un registre policial al taller, durant el qual li foren confiscades grans quantitats de fotografies i gravats de temàtica eròtica i pornogràfica. Els contactes que tenia amb persones influents el devien deslliurar, molt probablement, d’una pena de presó.
De tota aquesta producció pornogràfica només es coneixia, fins a l’actualitat, el títol d’una sèrie de litografies amb el nom de Noble art del billar amb edició bilingüe català-castellà i que es coneixia sobretot gràcies a una reedició dels anys 30 del segle XX, en format de 20 postals que es venien a 5 pessetes i que diversos els llibreters de vell han tingut a la venda en diferents moments.
![]()
Postal dels anys 1930 que reprodueix la primera edició del Noble art del billar en català i castellà
Després d’uns quants anys investigant, hem pogut ressuscitar part de l’obra clandestina (120 dibuixos originals i 120 litografies) de Planas. Cal tenir en compte que el seu taller comptà amb una nodrida colla de col·laboradors i que, per tant, hi havia qui s’ocupava de fer còpies a partir dels dibuixos originals de Planas. Així, hem pogut recuperar dues edicions del Noble art del billar, una d’El juego del tresillo, quatre d’El portero de los Cartujos, una de Paca (avenuras femeniles), dues de La mujer, poema apòcrif atribuït a Espronceda, i un quadern de litografies del qual desconeixem el títol però que anava acompanyat d’uns versos en castellà de caràcter sarcàstico-eròtic de clar contingut xaró. A més, coneixem tota una sèrie d’altres novel·letes pornogràfiques que es van editar després de la seva mort i que es deuen a deixebles seus com El teatro por dentro, Un capricho, Las vírgenes crueles...
![]()
![]()
Portada i il·lustració de Paca
Aquestes il·lustracions pornogràfiques acostumen a representar els homes vestits o mig desvestits amb el fal·lus enlaire i, en canvi, les dones sempre nues, però calçades amb mitges i sabates. Les dones pertanyen a la tipologia anatòmica de diàbolo: els pits molt desenvolupats, la cintura molt estreta -deformada per la cotilla- i els malucs molt amples. El model de sabates o botins són de taló baix i acabats amb punxa.
![]()
Il.lustració de la primera edició d'El portero de los Cartujos
La temàtica de les escenes és força variada i gairebé sempre heterosexual (les poques escenes lèsbiques que hi ha cal entendre-les com una fantasia d’excitació masculina) i van des de la masturbació masculina i femenina amb diversos consoladors, fel·lacions i cunnilingus, trios, sexe en grup, interracial, dobles penetracions, sexe anal, representacions de malalties venèries, ús de preservatius...
![]()
Primera representació d'un preservatiu a Espanya a El noble juego del Tresillo
Destaquen també les escenes en què els protagonistes són religiosos: capellans, frares, monges, bisbes... que reflecteixen l’ambient anticlerical que es respirava a l’Espanya dels s. XIX entre sectors prou amplis.
![]()
Una monja amb un frare en un àlbum sense títol
D’aquesta manera, veiem que la temàtica pornogràfica és molt àmplia i variada. Exclou, amb tot, la zoofília (sí que hi ha, però, la representació d’alguns animals relacionant-se entre ells), l’homosexualitat masculina (amb l’excepció d’una única escena que és còpia d’un original francès), la coprofàgia (malgrat que hi ha algun dibuix de contingut escatològic) i el sadomasoquisme. En certa manera aquest conjunt d’il·lustracions certifiquen el que Andrés Barba i Javier Montes afirmen quan diuen que todas las combinaciones, todas las variantes, todas las posturas, todos los gestos: el porno tocó techo casi desde el momento mismo de su aparición. Un techo, probablemente, bastante bajo: el ámbito de lo posible, en pornografía es bastante reducido.
![]()
Sexe interracial a Paca
Malgrat que el coneixement que tenim de la producció clandestina del taller d’Eusebi Planas ara ja és força ampli, sabem que no és exhaustiu, ja que tenim notícia -i en altres casos suposem- que devia il·lustrar llibres com ara La cortina corrida o la Educación de Laura del Marqués de Sentilly, Costumbres sociales íntimas (cuadros al natural), Mujeres sólas (colección de cuadros plásticos por un aficionado), Las noches de amor, Los amores de un ministro. Novelas de costumbres madrileñas de Pepe Tronera, Florinda la Cava. Pieza (de las mayores) en un acto con las divisiones ó cuadros que a los ejecutantes plazca i El nuevo tren expreso. Poema en tres cantos archicachondos per R. de Campo Amor.
![]()
Escena costumista catalana a El noble juego del Tresillo
La referència dels llibres anteriors ens ha arribat a través de catàlegs de subhastes o de llistes d’ofertes de llibreters de vell, o d’alguna referència bibliogràfica, però no els hem pogut localitzar ja que no en coneixem els propietaris o l’emplaçament actual, ni tampoc si encara existeixen, ja que algunes de les referències localitzades són de finals del s. XIX.
![]()
Jugada sucia segons la segona edició del Noble art del billar
Un dels problemes més greus a l’hora d’accedir a aquest tipus d’obres és que no es troben en biblioteques públiques (només hem trobat un exemplar i fins fa poc de consulta restringida dintre de l’infern de la biblioteca) perquè mai ningú no ha tingut interès en recollir-les i fer-les públiques i en canvi molts n’han tingut a oblidar-les o destruir-les. Només es poden localitzar en col·leccions privades, a vegades massa zeloses de divulgar el contingut d’una col·lecció d’eròtica.
![]()
Humor xaró en una il·lustració d'un àlbum sense títol
L’altre gran problema ha estat la destrucció sistemàtica dels exemplars existents, bé perquè el seu propietari considerava que ja estaven superats per altres tècniques de reproducció més realistes, per antiquades o per conflictes morals diversos, o bé perquè els hereus, en revisar la biblioteca del parent traspassat, s’escandalitzaven i decidien destruir-los per no passar la vergonya de donar-los a conèixer, o per la destrucció completa de biblioteques particulars, produïda en el període de 125 anys que ha passat des de l’època de Planes.
![]()
La soltera segons el poema apòcrif La Mujer atribuït a Espronceda
Algun llibreter de vell m’ha comentat que, en alguna ocasió, quan ha comprat els llibres d’una llibreria feta a mida en alguna casa burgesa ha trobat el doble fons antic on es guarden aquestes obres, propaganda política clandestina i altres secrets familiars que els actuals propietaris ignoraven.
![]()
Apuesta de tres segons la segona edició del Noble art del billar
Aquest conjunt de circumstàncies ha provocat que els llibres eròtics il·lustrats d’aquesta època siguin més rars que alguns incunables. Per això, si algú té en propietat o pot accedir a alguna d’aquestes obres (encara que sigui fragmentàriament o només un làmina) li agrairia es posés en contacte amb mi per poder-les estudiar i contribuir, així, a arrodonir el treball present.
![]()
BIBLIOGRAFIA:
BARBA, ANDRÉS i MONTES, JAVIER. La ceremonia del porno. Barcelona, Anagrama, 2007.
BORI, SALVADOR. Tres maestros del lapiz de la Barcelona Ochocentista. Padró, Planas, Pellicer. Barcelona, Ediciones Librería Millà, 1945.
CEREZO, JOSÉ ANTONIO. Literatura erótica en España. Repertorio de obras 1519-1936. Madrid, Ollero y Ramos, 2001
GUEREÑA, JEAN-LOUIS. Sous le manteau. Les publications pornographiques en Espagne à la fin du XIXe siècle et au début du XXe. Marques et circuits de la clandestinité a Communication au Séminaire du CIREMIA sur La notion de censure, 4 février 2006, publiée sur le site Internet du CIREMIA (http://ciremia.univ-tours.fr/GUERENA-04-02-2006.pdf)
GUEREÑA, JEAN-LOUIS. "Ce pays malheureux". La production érotique clandestine en Espagne sous la Restauration (1874-1900) a L'espace de l'Eros. Représentations textuelles et iconiques, Éd. par Eduardo Ramos-Izquierdo et Angelika Schober. Llemotges, Presses Universitaires de Limoges (Collection Espaces Humains, 11), 2007, pp. 111-134
GUEREÑA, JEAN-LOUIS. Le sexe en image. L'érotisme graphique en Espagne dans la deuxième moitié du XIXe siècle. a Image et Corps. Lió, Actes du 5è Congrès International du GRIMH. Université Lumière-Lyon 2, 2006.
VÉLEZ, PILAR. Eusebi Planas (1833-1897). Il·lustrador de la Barcelona vuitcentista. Barcelona, Curial edicions catalanes i Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1999.
![]()
Picado natural de la segona edició del Noble art del billar
En aquest blog normalment parlem de llibres concrets, o obres concretes, però en aquesta ocasió faré una excepció i parlaré d’un autor de qui estic fent un estudi sobre la seva producció clandestina, tant de dibuixos originals com de llibres impresos. Si algú en sap res o coneix alguna publicació sobre Eusebi o Eusebio Planas (1833-1897) li agrairia que m’ho comuniqués perquè el que en coneixem és fragmentari i les seves produccions ens han arribat amputades. És a dir, qualsevol dada ens pot ser cabdal per acabar d’arrodonir l’estudi.
Amb més força que a d’altres països, a Espanya sempre hi ha hagut un ferri control sobre les publicacions pròpies i les estrangeres a través de l’Índex librorum prohibitorum (de què ja parlarem en una altra ocasió). Els delictes d’impremta eren analitzats per la Inquisició que vetllava per la condició moral i espiritual dels espanyols. En aquest context, les penes per als infractors eren fortes. Aquesta situació fa fer que no s’imprimís al país, durant moltes dècades, poca cosa il·legal i que tot tipus de publicacions no autoritzades fossin, en tot cas, majoritàriament importades.
Aquest és el cas de la pornografia (anomenada literatura i il·lustració llibertina) que s’introduïa al país i que compraven membres de l’aristocràcia i la naixent burgesia dels segles XVIII i XIX, que coneixien la llengua francesa i que eren els que podien pagar els alts preus d’aquest tràfic il·legal.
Tarja de Carnaval de 1869 amb una al·legoria a la Llibertat republicanaMalgrat la desaparició definitiva de la Inquisició el 1820, continuava havent-hi un control eclesiàstic de les impremtes. Aquesta situació canvià amb la Revolució de la Gloriosa de 1868 i la Constitució de 1869 que relaxà les lleis de premsa i permeté una més gran permissivitat, en tots sentits. Aprofitant aquest nou statu quo les impremtes espanyoles van començar a publicar tota una sèrie de títols mèdics i pseudocientífics que permetien la publicació d’il·lustracions abans inconcebibles.
Eusebi Planas, vestit com un dandi de l'èpocaDintre d’aquest ambient d’eufòria, en la segona meitat del segle XIX, Eusebi Planas (Eusebio Planas, E. Planas o l'anagrama EP com a signatures) era el més gran il·lustrador de novel·les per lliurament que es feien a Barcelona (producció de fulletons que contenien novel·letes amb arguments propers als serials televisius actuals) i aprofitava la temàtica romàntica per introduir als dibuixos una mica de pit i cuixa si el guió ho exigia... Les seves il·lustracions seguien les maneres de fer de Gavarni a França a qui coneixia arran de l’estada que havia fet a París per aprendre l’art de la litografia, que llavors era una gran novetat tècnica en el terreny de la impressió.
Historia de la prostitución, on el guió exigia el nuQuan Planas retornà de París fou un dels personatges més populars dels saraus barcelonins i es vinculà als cercles de joc, festes i tertúlies de tot tipus. Se sap que duia una doble vida disbauxada i que anava vestit a l’última moda i impecable sempre, el que se’n deia fet un dandi.
Planas rebia els encàrrecs principals i il·lustrà obres com La Dama de les Camelias,Historia de una mujero Historia de la prostitución on ja hi introduí tot un món de picardies i de cert erotisme, fins allà on era possible dintre dels límits legals. També publicà un àlbum amb 50 Academias de mujer en les quals el nu femení a la manera clàssica era el protagonista i que en aquell moment ja fou considerat molt agosarat.
Il·lustració per a El noble art del billar
Quadern de la segona edició del Noble art del billarFins fa poc, pràcticament ningú no sabia res d’aquest negoci, només algunes dades esparses en les biografies de Planes i la descripció que en feu el crític d’art Raimon Casellas quan en definí l’estudi com a situado en plenos barrios bajos. No podéis figuraros un estudio más singular: un saloncito burgués del año 50 adornado con cuadritos y estampas pornográficos. Encima de una cómoda-papelera de caoba, unos cromos de mujeres desabotonadas, sobre una venerable arquilla de taracea, fotografías de mujeres desnudas en posiciones ultraacadémicas. En todas partes [...] la imagen de la Eva libidinosa: reproducciones fotográficas de las fantasías, las uvas de Faleno […] fotografías de desnudos femeninos. [...] Todo clasificado por series, arreglado por paquetes, dispuesto por géneros, numerado por artículos, con la disposición que había de envidiar el más ordenado hortera de mercería. Así cuando el amateur visitaba el estudio […] ya sabía Planas[…] en qué cajón guardaba las figuras libres, las escenas verdes o los grupos de más subido color, que se hacían pagar a muy buen precio.
Dibuix pintat per un aprenent del taller a partir del qual es realitzà una de les escenes del Noble art del billarD’altra banda, consta que va patir un registre policial al taller, durant el qual li foren confiscades grans quantitats de fotografies i gravats de temàtica eròtica i pornogràfica. Els contactes que tenia amb persones influents el devien deslliurar, molt probablement, d’una pena de presó.
De tota aquesta producció pornogràfica només es coneixia, fins a l’actualitat, el títol d’una sèrie de litografies amb el nom de Noble art del billar amb edició bilingüe català-castellà i que es coneixia sobretot gràcies a una reedició dels anys 30 del segle XX, en format de 20 postals que es venien a 5 pessetes i que diversos els llibreters de vell han tingut a la venda en diferents moments.
Postal dels anys 1930 que reprodueix la primera edició del Noble art del billar en català i castellà
Portada i il·lustració de PacaAquestes il·lustracions pornogràfiques acostumen a representar els homes vestits o mig desvestits amb el fal·lus enlaire i, en canvi, les dones sempre nues, però calçades amb mitges i sabates. Les dones pertanyen a la tipologia anatòmica de diàbolo: els pits molt desenvolupats, la cintura molt estreta -deformada per la cotilla- i els malucs molt amples. El model de sabates o botins són de taló baix i acabats amb punxa.
Il.lustració de la primera edició d'El portero de los CartujosLa temàtica de les escenes és força variada i gairebé sempre heterosexual (les poques escenes lèsbiques que hi ha cal entendre-les com una fantasia d’excitació masculina) i van des de la masturbació masculina i femenina amb diversos consoladors, fel·lacions i cunnilingus, trios, sexe en grup, interracial, dobles penetracions, sexe anal, representacions de malalties venèries, ús de preservatius...
Primera representació d'un preservatiu a Espanya a El noble juego del TresilloDestaquen també les escenes en què els protagonistes són religiosos: capellans, frares, monges, bisbes... que reflecteixen l’ambient anticlerical que es respirava a l’Espanya dels s. XIX entre sectors prou amplis.
Una monja amb un frare en un àlbum sense títolD’aquesta manera, veiem que la temàtica pornogràfica és molt àmplia i variada. Exclou, amb tot, la zoofília (sí que hi ha, però, la representació d’alguns animals relacionant-se entre ells), l’homosexualitat masculina (amb l’excepció d’una única escena que és còpia d’un original francès), la coprofàgia (malgrat que hi ha algun dibuix de contingut escatològic) i el sadomasoquisme. En certa manera aquest conjunt d’il·lustracions certifiquen el que Andrés Barba i Javier Montes afirmen quan diuen que todas las combinaciones, todas las variantes, todas las posturas, todos los gestos: el porno tocó techo casi desde el momento mismo de su aparición. Un techo, probablemente, bastante bajo: el ámbito de lo posible, en pornografía es bastante reducido.
Sexe interracial a PacaMalgrat que el coneixement que tenim de la producció clandestina del taller d’Eusebi Planas ara ja és força ampli, sabem que no és exhaustiu, ja que tenim notícia -i en altres casos suposem- que devia il·lustrar llibres com ara La cortina corrida o la Educación de Laura del Marqués de Sentilly, Costumbres sociales íntimas (cuadros al natural), Mujeres sólas (colección de cuadros plásticos por un aficionado), Las noches de amor, Los amores de un ministro. Novelas de costumbres madrileñas de Pepe Tronera, Florinda la Cava. Pieza (de las mayores) en un acto con las divisiones ó cuadros que a los ejecutantes plazca i El nuevo tren expreso. Poema en tres cantos archicachondos per R. de Campo Amor.
Escena costumista catalana a El noble juego del TresilloLa referència dels llibres anteriors ens ha arribat a través de catàlegs de subhastes o de llistes d’ofertes de llibreters de vell, o d’alguna referència bibliogràfica, però no els hem pogut localitzar ja que no en coneixem els propietaris o l’emplaçament actual, ni tampoc si encara existeixen, ja que algunes de les referències localitzades són de finals del s. XIX.
Jugada sucia segons la segona edició del Noble art del billarUn dels problemes més greus a l’hora d’accedir a aquest tipus d’obres és que no es troben en biblioteques públiques (només hem trobat un exemplar i fins fa poc de consulta restringida dintre de l’infern de la biblioteca) perquè mai ningú no ha tingut interès en recollir-les i fer-les públiques i en canvi molts n’han tingut a oblidar-les o destruir-les. Només es poden localitzar en col·leccions privades, a vegades massa zeloses de divulgar el contingut d’una col·lecció d’eròtica.
Humor xaró en una il·lustració d'un àlbum sense títolL’altre gran problema ha estat la destrucció sistemàtica dels exemplars existents, bé perquè el seu propietari considerava que ja estaven superats per altres tècniques de reproducció més realistes, per antiquades o per conflictes morals diversos, o bé perquè els hereus, en revisar la biblioteca del parent traspassat, s’escandalitzaven i decidien destruir-los per no passar la vergonya de donar-los a conèixer, o per la destrucció completa de biblioteques particulars, produïda en el període de 125 anys que ha passat des de l’època de Planes.
La soltera segons el poema apòcrif La Mujer atribuït a EsproncedaAlgun llibreter de vell m’ha comentat que, en alguna ocasió, quan ha comprat els llibres d’una llibreria feta a mida en alguna casa burgesa ha trobat el doble fons antic on es guarden aquestes obres, propaganda política clandestina i altres secrets familiars que els actuals propietaris ignoraven.
Apuesta de tres segons la segona edició del Noble art del billarAquest conjunt de circumstàncies ha provocat que els llibres eròtics il·lustrats d’aquesta època siguin més rars que alguns incunables. Per això, si algú té en propietat o pot accedir a alguna d’aquestes obres (encara que sigui fragmentàriament o només un làmina) li agrairia es posés en contacte amb mi per poder-les estudiar i contribuir, així, a arrodonir el treball present.
Malaltia venèria segons un dibuix previ per a El noble joc del billar
BIBLIOGRAFIA:
BARBA, ANDRÉS i MONTES, JAVIER. La ceremonia del porno. Barcelona, Anagrama, 2007.
BORI, SALVADOR. Tres maestros del lapiz de la Barcelona Ochocentista. Padró, Planas, Pellicer. Barcelona, Ediciones Librería Millà, 1945.
CEREZO, JOSÉ ANTONIO. Literatura erótica en España. Repertorio de obras 1519-1936. Madrid, Ollero y Ramos, 2001
GUEREÑA, JEAN-LOUIS. Sous le manteau. Les publications pornographiques en Espagne à la fin du XIXe siècle et au début du XXe. Marques et circuits de la clandestinité a Communication au Séminaire du CIREMIA sur La notion de censure, 4 février 2006, publiée sur le site Internet du CIREMIA (http://ciremia.univ-tours.fr/GUERENA-04-02-2006.pdf
GUEREÑA, JEAN-LOUIS. "Ce pays malheureux". La production érotique clandestine en Espagne sous la Restauration (1874-1900) a L'espace de l'Eros. Représentations textuelles et iconiques, Éd. par Eduardo Ramos-Izquierdo et Angelika Schober. Llemotges, Presses Universitaires de Limoges (Collection Espaces Humains, 11), 2007, pp. 111-134
GUEREÑA, JEAN-LOUIS. Le sexe en image. L'érotisme graphique en Espagne dans la deuxième moitié du XIXe siècle. a Image et Corps. Lió, Actes du 5è Congrès International du GRIMH. Université Lumière-Lyon 2, 2006.
VÉLEZ, PILAR. Eusebi Planas (1833-1897). Il·lustrador de la Barcelona vuitcentista. Barcelona, Curial edicions catalanes i Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1999.
Picado natural de la segona edició del Noble art del billar